Per una societat lliure de violències masclistes
Marc Núñez Vendrell, estudiant de Periodisme a la UVIC
Kakolum té l'objectiu que les seves accions perdurin en el temps, fins i tot si un dia deixen de ser-hi presents
Kakolum és una ONG que persegueix l'objectiu d'ajudar a desenvolupar el funcionament sostenible dels països africans mitjançant projectes centrats a l'apoderament de les dones.
D'aquesta manera, treballen per garantir els drets humans fonamentals i la igualtat de gènere, amb un èmfasi especial en la promoció de la igualtat de gènere i en la lluita contra les violències masclistes. Ho fan com a equip local amb l'objectiu que les seves accions puguin perdurar en el temps .
L'ONG va néixer el 2017 i, des de llavors, ha dut a terme accions relacionades amb la promoció dels drets de les dones, la seguretat alimentària, la protecció del medi ambient i la millora de la infraestructura pública. Es pretén que les actuacions que realitzen deixin empremta i perdurin de manera sostenible, de manera que les comunitats locals puguin garantir-ne la continuïtat en el temps.
Aquesta filosofia i manera de plantejar les accions es basa en treballar com a equip local que utilitza les estructures ja existents, com ara associacions, serveis o administracions públiques, per no generar dependències. De fet, Kakolum, a la llengua majoritària de la regió de Ziguinchor, el diola, significa “l'empremta que es deixa en caminar sobre la terra”.
Els membres de l'equip Tourya Gueye, Manu N'Doye, Bouba Diabang i Awa Sadio a l'oficina
Venim d´Europa amb la mentalitat de canviar les coses aquí des de la nostra perspectiva. L'important és entendre que aquí ells ja saben què necessiten, cap on volen anar i com ho volen. No hi ha ningú que en sàpiga més que ells mateixos. El que necessiten són recursos. - Elena Santamariña, tècnica de projectes de Kakolum
Qualsevol lloc pot servir una persona per acostar-se a altres realitats, però a Kakolum no creuen en els voluntariats duna setmana . Afirmen que n'hi ha que faran una mica de tot: regar l'hort, anar a una escola sense haver estat professor… hi ha la mentalitat que es pot fer de tot sense tenir formació específica.
Asseguren que les estructures locals estan molt cansades d'altres ONG que arriben amb projectes, fan les coses a mitges i després marxen. Amb Kakolum això no és així, perquè no s'imposa res a la població que no desitgin i s'intenta que siguin ells els qui guiïn totes les accions.
La manera de treballar d'algunes ONG seria la de “copiar-pegar”. Això significa que, com que els ha funcionat un projecte a Dakar, pensen a anar al departament de Bignona a fer el mateix, cosa que no funciona perquè cada lloc té les seves necessitats específiques. Des de Kakolum consideren que tenir gent local cada cop més implicada i formada és essencial perquè els projectes tinguin sentit per a la comunitat.
(...)
Ecofeminisme i permacultura
Kakolum es defineix com una ferma defensora del medi ambient. Per això promouen un desenvolupament sostenible basat en la justícia ambiental i els principis de l'ecofeminisme. Segons l'Institut Català de les Dones, es tracta d'un corrent de pensament i moviment social que combina l'ecologisme i el feminisme, destacant les relacions entre la subordinació de les dones i l'explotació i la degradació de l'entorn natural.
La permacultura és una manera de treballar i cultivar la terra històricament vinculada a qüestions socials, polítiques i econòmiques. Kakolum té un expert en aquesta pràctica dins del seu equip: Salomon Diatta, formador en permacultura. Aquest sistema agrícola, que es troba en entorns rurals, permet una millor conservació de recursos com l'aigua i el sòl fèrtil.
Salomon Diatta, formador de permacultura a Kakolum, ensenyant a una noia com preparar el terra per cultivar
Kakolum actua a diferents jardins comunitaris a la zona on tenen influència. Allí treballen dones que busquen aconseguir independència econòmica. Al Senegal, una de les qüestions clau per entendre com funciona la societat és que, normalment, és l'home qui treballa i, per tant, qui obté els diners. En canvi, les dones són les encarregades de cuidar la llar i els fills, cosa que genera una gran dependència econòmica de les dones envers els seus marits.
Les dones que conreen aquests horts, moltes formades per Salomon, ho fan principalment per alimentar les seves famílies i guanyar diners per oferir un millor futur als seus fills. Malauradament, aquestes dones troben limitacions en desenvolupar la feina. Defensen que tenen ingressos, però no són suficients. A més, de vegades tenen problemes per adquirir llavors, cosa que impedeix que puguin treballar tant com els agradaria.
Segons Maria Bujons, directora executiva del projecte de Kakolum, encara que els horts tenen alts i baixos pel fet que l'agricultura a la regió és molt irregular, els mètodes de la permacultura, com no fer servir pesticides o fomentar la diversitat de cultius, han permès aconseguir millors resultats agrícoles. Kakolum no exigeix res a aquestes dones sobre allò que produeixen, ja que tot el que cultiven en aquests espais comunitaris és per a elles.
La funció d'una Badienu Gokh
Tourya Gueye, a més de ser animadora de Kakolum, és Badienu Gokh. Aquesta figura és molt desconeguda a Catalunya, però és molt important per a les dones del Senegal. La seva traducció s'entendria com “la tia del poble” i és a ella a qui acudeixen les dones quan enfronten situacions que no poden tractar amb ningú més.
Tourya Gueye dirigint una dinàmica entre mares i filles
Funciona com una figura de consell i autoritat, i alhora, com un espai de confiança i experiència. Les Badienu Gokh escolten sempre els problemes quan les dones ho necessiten. Les acompanyen durant els processos mèdics, familiars o, fins i tot, de denúncia i les posen en contacte amb professionals.
Ocupar aquesta tasca és una decisió voluntària, però no tothom hi pot accedir. És la comunitat qui l'ha d'escollir seguint unes qualitats imprescindibles que ha de tenir. Ha de ser una dona del poble que tothom conegui ia qui se li presti total atenció quan parla. Segons Tourya, és per això mateix que la van escollir. Assegura que n'està molt orgullosa i que la fa encara més forta per ajudar la població, especialment les dones, els nens i els joves.
Abans que Badienu Gokh, som mares. Els problemes de què parlem amb les dones també els enfrontem a les nostres llars. També patim violència a casa. - Tourya Gueye, Badienu Gokh i animadora de Kakolum
Els principals problemes a què s'enfronta com Badienu Gokh el dia a dia tenen a veure amb la raó per la qual també hi ha Kakolum: l' escassa garantia dels drets sexuals i reproductius de les dones. Segons diu, a més de la violència, el que més es reivindica són els embarassos precoços, ja que no només no són desitjats, sinó que sovint desemboquen en matrimonis forçats.
Per sort, Tourya defensa que, en mirar el passat, la gent del Senegal hauria d'estar orgullosa que, de mica en mica, la situació està avançant i millorant. No només hi van les mares i les joves, també els pares tractant de resoldre els problemes que tenen a casa. Assegura que això és molt encoratjador.
De Nova York a Senegal: la futura escola de Kabar
Donghwan Moon, Jong Hwa Lee i Daisy Jee Yeon Han són tres arquitectes de Nova York que han iniciat el projecte d'escola secundària a Kabar, entre Diannah i Kafountine. A la zona actualment només hi ha una escola. La idea és que la nova arribi a tenir fins a deu aules, dues oficines i altres espais comuns com a banys. Al principi, es va acordar dividir el projecte en diferents fases; la primera, que ja ha començat, consisteix en la construcció de dues aules, una oficina, un bany i un petit espai comú al mig de tot.
Els arquitectes Donghwan Moon, Daisy Jee Yeon i Jong Hwa Lee
Tot va començar quan es van presentar a una competició d'arquitectura organitzada per Kakolum i Archstorming, oberta a arquitectes de tot el món. Reconeixen estar molt interessats en aquest tipus de feina i també estan molt contents de participar en un projecte com aquest.
Donghwan Moon ja tenia experiència en projectes similars i, en veure un anunci de la competició, va comptar amb Jong Hwa Lee, que ja li havia demanat treballar conjuntament si sorgia una proposta semblant. Així es va formar l?equip. Estaven molt emocionats i encara ho estan, assegura Lee.
Independentment d'on sigui el projecte, treballar amb la comunitat és sempre enriquidor i molt important. Cal conèixer la gent a qui va destinat la teva feina, ja que això ajuda a dissenyar millor els edificis. - Donghwan Moon, arquitecte
Aquest projecte és especial per a ells perquè defensen que no són aquí només per construir una escola, sinó un lloc on tots els membres de la comunitat es puguin reunir, pensar en idees i construir aquest espai junts . No només volen crear un edifici i marxar. Volen que el projecte tingui un sentit. Consideren que aquest cas no té res a veure amb els seus plans habituals, ja que al món de l'arquitectura normalment es construeix alguna cosa i després es deixa estar.
Alguns dels nois i noies amb els plànols del projecte
En aquest projecte, ens preguntem contínuament com podem incloure les idees de la comunitat perquè realment els beneficiï. Un cop haguem establert la plataforma, els estudiants i la resta dels membres de la comunitat ens podran donar la seva opinió sobre com volen aprofitar l'espai. Això és clau en el nostre projecte perquè la nostra idea no és només construir un edifici, sinó crear un espai que tothom pugui aprofitar al màxim. - Jong Hwa Lee, arquitecte
Els tres arquitectes han passat uns dies al Senegal. Una de les nits, quan anaven al terreny on es construirà l'escola, es van trobar amb moltes persones del poble i figures importants de la comunitat que els van rebre afectuosament amb una festa com a mostra de gratitud per la feina.
Asseguren que és un dels moments que mai no oblidaran. Destaquen l'interès i la passió del poble per l'educació i es mostren molt agraïts per moltes idees i opinions que van rebre, i per la participació activa de la comunitat en les activitats que havien preparat.
És un valor social molt impressionant perquè molts veïns de la zona de Kabar van venir molt interessats al projecte de l'escola. Estic molt contenta que tots mostressin interès i ens ajudessin amb idees per millorar el projecte. Estic molt agraïda. - Daisy Jee Yeon Han, arquitecte
De mica en mica s'acosta un futur millor
Des de Kakolum defensen que han vist una obertura a la gent i com cada vegada hi ha més confiança en l'equip. Veuen que la gent està molt més empoderada per començar a qüestionar quins són els seus drets, lluitar perquè no els siguin vulnerats i avançar en el trencament de tabús i barreres. A nivell comunitari, s'observa com la gent identifica Kakolum com un equip de suport quan tenen alguna dificultat.
Pel que fa al programa de salut sexual i reproductiva, defensen que s'han obert moltes portes per parlar del tema. El que abans era molt complicat ara ha canviat. Parlar sobre drets sexuals i reproductius a les escoles al principi era molt difícil, i ara són les mateixes escoles les que faciliten la seva arribada.
Ami Diatta, de Kakolum, parlant a uns alumnes sobre la mutilació genital femenina
Aquesta evolució positiva que està passant a la regió, en part gràcies a Kakolum, està afavorint que hi hagi menys tabú en abordar temes relacionats amb els drets humans fonamentals. Aquest canvi és crucial perquè reconèixer i protegir els drets sexuals i reproductius és fonamental per a la salut, l'autonomia i el benestar de les dones a tot el món.
- Marc Núñez Vendrell
