Marc Núñez Vendrell, estudiant de Periodisme a la UVIC
Kakolum té l’objectiu que les seves accions perdurin en el temps fins i tot si un dia
deixen de ser-hi.
Part de l’equip local de Kakolum arribant a la presentació d’una escola
Kakolum és una ONG que persegueix l’objectiu d’ajudar a desenvolupar el funcionament sostenible dels països africans mitjançant projectes centrats en l’empoderament de les dones.
De tal manera, es treballa per garantir els drets humans fonamentals i la igualtat de gènere, amb un especial èmfasi en la promoció de la igualtat de gènere i en la lluita contra les violències masclistes. Ho fan com a equip local amb la finalitat que les seves accions pugui perdurar en el temps.
L’ONG va néixer l’any 2017 i des d’aquell moment s’han dut a terme accions en relació amb la promoció dels drets de les dones, la seguretat alimentària, la protecció del medi ambient i la millora de la infraestructura pública. Es pretén que les actuacions que realitzen deixin empremta i que perdurin de forma sostenible de tal manera que les comunitats locals puguin garantir la seva continuïtat en el temps.
Aquesta filosofia i manera de plantejar les accions consisteix en el treball com a equip local que utilitza les estructures ja existents, com associacions, serveis o administració pública, per no generar dependències. De fet, Kakolum en la llengua majoritària de la regió del Ziguinchor, el diola, vol dir “la petjada que es deixa quan es camina sobre la terra”.
Els membres de l’equip Tourya Gueye, Manu N’Doye, Bouba Diabang i Awa Sadio a l’oficina
Venim d’Europa amb la mentalitat de canviar les coses d’aquí amb la nostra perspectiva des d’allà. L'important és entendre que aquí ells ja saben perquè no hi ha ningú que sàpiga més el que necessiten, cap a on volen anar i com ho volen. El que necessiten són recursos.
Elena Santamariña, tècnica de projecte de Kakolum
Qualsevol lloc pot servir a una persona per a acostar-se a altres realitats, però a Kakolum no creuen en els voluntariats d’una setmana. Afirmen que hi ha qui va a fer una mica de tot: regar l’hort, anar a una escola sense haver fet de professor… hi ha la mentalitat que es pot fer de tot sense tenir formació de res.
Asseguren que les estructures locals estan molt cansades d’altres ONG que venen amb projectes, fan les coses a mitges i després marxen. Amb Kakolum això no és així perquè no s’imposa res a la població que no vulguin i s’intenta que siguin ells els que guiïn totes les accions.
La manera de treballar d’algunes ONG seria la del “copia i enganxa”. Això vol dir que com que els ha funcionat un projecte a Dakar, pensen a anar al departament de Bignona a fer el mateix i això no va bé perquè cada lloc té les seves necessitats específiques. Des de Kakolum es considera que el fet de tenir gent local cada cop més implicada i més formada és essencial perquè els projectes tinguin un sentit per a la comunitat.
(...)
Ecofeminisme i permacultura
Kakolum defensa ser una ferma defensora del medi ambient. Per això promouen un desenvolupament sostenible que es basa en la justícia ambiental i en els principis de l’ecofeminisme.Segons l’Institut Català de les Dones, es tracta d’un corrent de pensament i moviment social que combina l’ecologisme i el feminisme. Ho fa posant en rellevància les relacions que existeixen entre el sotmetiment de les dones i l’explotació i la degradació del medi natural.
La permacultura és una forma de treballar i conrear el camp històricament lligat a qüestions socials, polítiques i econòmiques. Kakolum compta amb un expert en aquesta pràctica dins del seu equip: Salomon Diatta, formador de permacultura. Aquest sistema agrícola que freqüenta entorns rurals permet una millor conservació dels recursos com l’aigua i el terreny fèrtil.
Salomon Diatta, formador de permacultura a Kakolum, ensenyant una noia com conrear el sòl
Kakolum actua en diferents jardins comunitaris a la zona on tenen influència. Allà treballen dones que busquen tenir dependència econòmica. Al Senegal una de les qüestions claus per entendre com funciona la societat és que normalment és l’home qui treballa i, per tant, qui aconsegueix diners. En canvi, les dones són les que han de tenir cura de la casa i dels fills. D’aquesta manera es genera molta dependència econòmica de les dones cap als seus marits.
Les dones que conreen en aquests horts, moltes d’elles formades per Salomon, ho fan principalment per poder alimentar les seves famílies i guanyar diners per donar un futur millor als seus fills. Malauradament, aquestes dones troben limitacions a l’hora de desenvolupar la seva feina. Defensen que tenen ingressos, però no són suficients. A més, a vegades tenen problemes per adquirir llavors, el qual fa que no puguin treballar tant con les agradaria.
Dones treballant en un hort comunitari
Segons Maria Bujons, directora executiva de projecte de Kakolum, encara que amb els horts hi ha alts i baixos perquè l’agricultura allà és molt irregular, els mètodes de la permacultura com no fer servir pesticides o incentivar la varietat dels conreus han permès aconseguir majors resultats agrícoles. Kakolum no demana aquestes dones res del que produeixen, ja que tot el que conreen en aquests espais comunitaris és per a elles.
La funció d’una Badienu Gokh
Tourya Gueye, més de ser animadora de Kakolum, és Badienu Gokh. Aquesta figura és molt desconeguda a Catalunya, però és summament important per a les dones del Senegal. La seva traducció s’entendria com “la tieta del poble”, i és a ella a qui acudeixen les dones quan pateixen una situació que no poder tractar amb ningú més.
Tourya Gueye dirigint una dinàmica entre mares i filles
Funciona com una figura de consell i autoritat, i alhora un espai de confiança i experiència. Les Badienu Gokh escolten sempre els problemes quan les dones ho necessiten. Les acompanyen durant els processos mèdics, familiars o, fins i tot, de denúncia, i les posen en contacte amb professionals.
Ocupar aquesta tasca és una decisió voluntària, però que no tothom pot accedir. És la comunitat la que l’ha de triar seguint unes qualitats imprescindibles que ha de tenir. Ha de ser una dona del poble que tothom conegui i que quan parli tothom li pari total atenció. Segons Tourya, és per això mateix que la van escollir. Assegura que està molt orgullosa d’això i que la fa encara més forta per ajudar la població, especialment les dones, els infants i el jovent.
Abans que Badienu Gokh, com mares. Els problemes dels quals parlem amb les dones també els tenim a casa nostra. També patim violència a casa.
Tourya Gueye, Badienu Gokh i animadora de Kakolum
Els principals problemes a què s'enfronta com a Badienu Gokh en el dia a dia tenen a veure amb la raó per la qual també existeix Kakolum, la poca garantia que tenen els drets sexuals i reproductius de les dones. Segons diu, a més de la violència, el fet que més es reivindica són els embarassos precoços perquè no només és que no siguin desitjats, sinó que sovint acaben desembocant en matrimonis forçats.
Per sort, Tourya defensa que si es fa una mirada al passat, la gent del Senegal hauria d’estar orgullosa que de mica en mica la situació està avançant i millorant. No només van a ella les mares i les noies, també els pares tractant de solucionar els problemes que tenen a casa. Assegura que això és molt encoratjador.
De Nova York al Senegal: la futura escola de Kabar
Donghwan Moon, Jong Hwa Lee i Daisy Jee Yeon Han són tres arquitectes de Nova York que han iniciat el seu projecte d’escola de secundària a Kabar, entre Diannah i Kafountine. En la zona ara mateix només hi ha una escola. La idea és que la nova arribi a tenir fins a deu aules, dues oficines i altres espais comuns com lavabos. En un inici, es va acordar dividir el projecte en diferents fases, la primera i la qual ha començat, consisteix en la construcció de dues aules, una de les oficines, un bany i un petit espai comú en mig de tot.
Els arquitectes Donghwan Moon, Daisy Jee Yeon i Jong Hwa Lee
Tot va començar quan es van presentar a una competició d’arquitectura organitzada per Kakolum i Archstorming, i oberta a arquitectes de tot el món. Reconeixen estar molt interessants en aquest tipus de treball i també estar molt contents de participar en un projecte com aquest.
Donghwan Moon ja tenia experiència en projectes semblants i en veure un anunci de la competició va comptar amb Jong Hwa Lee, qui ja l’havia demanat treballar conjuntament si arribés a sorgir una proposta similar. Així es va començar a formar l’equip. Estaven molt emocionats i encara ho estan, assegura Lee.
Independentment d’on sigui el projecte, treballar amb la comunitat sempre és divertit i molt important. Has de conèixer la gent a qui va destinada el teu treball perquè ajuda a dissenyar millor els edificis.
Donghwan Moon, arquitecte
Aquest projecte per a ells és especial perquè defensen que no estan aquí només per a construir una escola, sinó un lloc on tots els membres de la comunitat puguin reunir-se, pensar en idees i construir aquest espai tots junts. No només volen crear un edifici i marxar. Volen que el nostre projecte tingui un sentit. Consideren que aquest cas no té res a veure amb els seus plans habituals, ja que en el món de l’arquitectura normalment es construeix una cosa i després es deixa estar.
Alguns dels nois i noies amb els plànols del projecte
En aquest projecte contínuament ens qüestionem com podem incloure les idees de la comunitat perquè realment els ajudi. Un cop hàgim situat la plataforma, els estudiants i la resta de membres de la comunitat ens podran donar la seva opinió sobre com volen aprofitar l’espai. Això és clau en el nostre projecte perquè la nostra idea no és la de construir només un edifici, sinó un espai que tothom pugui aprofitar al màxim.
Jong Hwa Lee, arquitecte
Tots tres arquitectes han passat uns dies al Senegal. Un dels vespres, quan anaven al terreny on s’haurà de construir l’escola, s’han trobat amb molta gent del poble i figures importants de la comunitat allà per a rebre’ls afectuosament amb una festa com a mostra de gratitud per la seva feina.
Asseguren que és un dels moments que mai oblidaran. Recalquen l’interès i la passió del poble per l’educació i es mostren molt agraïts perquè han rebut moltes idees i opinions i la comunitat ha participat activament en les activitats que havien preparat.
És un valor social molt impressionant perquè molts veïns de la zona de Kabar van venir molt interessats pel projecte de l’escola. Estic molt contenta que tothom mostrés interès i ens ajudessin amb claus per millorar el projecte. Estic molt agraïda.
Daisy Jee Yeon Han, arquitecte
A poc a poc, però s’acosta un futur millor
Des de Kakolum es defensa que s’ha vist una obertura en la gent i com cada cop hi ha més confiança en l’equip. Veuen que la gent està molt més empoderada per començar a qüestionar-se quins són els seus drets, lluitar perquè no se’ls hi vulnerin i per fer aquest camí de trencar tabús i barreres. A nivell comunitari es veu com la gent identifica Kakolum com a un equip de suport quan tenen alguna dificultat.
En relació amb el programa de salut sexual i reproductiva, defensen que s’han obert moltes portes a parlar del tema. Que abans era molt complicat i ara hi ha hagut un canvi. Parlar de tot el que està relacionat amb els drets sexuals i reproductius a les escoles quan van començar era molt difícil i ara són les mateixes escoles les que els faciliten venir.
Ami Diatta, de Kakolum, parlant uns alumnes sobre la mutilació genital femenina
Aquesta evolució a millor que està esdevenint la regió, en part gràcies a Kakolum, està afavorint que hi hagi menys tabú a l’hora d’abordar temes relacionats amb els drets humans fonamentals. Aquest canvi és crucial perquè reconèixer i protegir els drets sexuals i reproductius és fonamental per la salut, l’autonomia i el benestar de les dones arreu del món.
Commentaires