Marc Núñez Vendrell, estudiant de Periodisme a l'UVIC
Maig de 2024
Cal conèixer la realitat local, saber com funciona i entendre fins on vol arribar la comunitat.
Aminata Coly, infermera, amb el cartell d’una maternitat equipada amb aigua gràcies a Kakolum.
Encara que molta gent ha pensat alguna vegada en la seva vida a fer un voluntariat en algun país d'Àfrica, pocs es paren a pensar si realment té sentit fer-ho. Potser, sense pensar-ho, ens sentim més desenvolupats com a societat i creiem que hem de portar la nostra realitat allà on considerem que les coses no van bé.
Vaig estar a punt de fer un voluntariat fa uns anys a Kenya. L'objectiu d'aquest era col·laborar en un orfenat amb nens d'una zona rural que havien perdut els seus pares per diferents motius. En aquell moment, cursava quart d'ESO i no tenia ni idea de quina carrera volia estudiar després de l'institut.
Sabia situar Nairobi en el mapa, però res a veure amb el lloc on aniria. Coneixia en Victor Wanyama, un futbolista kenyà que jugava al Tottenham anglès. Tenia nocions d’alguns fets històrics del país, sabia a quina zona d'Àfrica es troba i crec que podria dibuixar i pintar la seva bandera de memòria. I això que vaig estar a punt d’anar-hi.
Una mare i el seu fill en un hort comunitari
Ara bé, no sabia res sobre la zona de l'orfenat, ni coneixia els seus costums ni les seves maneres de funcionar. Tampoc tenia cap coneixement sobre el món dels orfes ni de pedagogia. Evidentment, no sabia quin govern hi havia. La meva única referència del que anava a fer era un vlog de YouTube d'un influencer que havia fet una cosa similar. Un vídeo que, si tornés a veure ara, probablement em generaria molt de rebuig.
“Molta gent que ve d'Europa a fer un voluntariat pensa que pot fer de tot sense tenir formació en res. Això, a Kakolum, no ho trobaràs.”
Maria Bujons, directora executiva de projecte a Kakolum.
Per què dic això? Perquè ara sé que, si vols aportar el teu granet de sorra a una comunitat, l'has de conèixer. Crec que has de saber de primera mà quines són les seves necessitats, les seves preocupacions. Només així la teva voluntat tindrà sentit.
És cert que mai està de més intentar ajudar on creus que és necessari. Què seria del món si ningú es preocupés per aquells que l’envolten? No sabria respondre a això, però considero que no està de més reflexionar-hi. Si penso que puc ser útil en algun lloc i tinc la possibilitat de fer-ho, en molts casos ho hauria d'intentar. Al final, no som res més que humans.
Hi ha ONG que fa anys que treballen a l’Àfrica i que potser tenen una manera diferent de veure aquesta situació. Porten voluntaris per ser-hi uns dies, ocupant tasques en un hospital amb un horari establert, fan una mica de turisme i festa, i després marxen. Això és molt semblant al que probablement hauria fet a Kenya. Hauria ajudat uns dies, però, com diu la meva àvia: “pan para hoy y hambre para mañana”.
Mestres i alumnes en la presentació del projecte d’una futura escola
A Kakolum es defensa la idea que és important entendre que, al Senegal, la gent ja sap el que necessita i no hi ha ningú que conegui millor la seva realitat que ells mateixos. Ells saben cap a on volen anar i com ho volen fer. El que necessiten són recursos per poder organitzar-se. En definitiva, acompanyar-los en un camí que ja coneixen.
Es considera que existeix la mentalitat, especialment entre europeus, que la seva feina en un voluntariat és ensenyar a la gent local com han de fer les coses. Sempre comparant-ho amb la seva pròpia realitat al país d’origen. Es vol aplicar un model que potser funciona a Europa, però que a Àfrica, a nivell comunitari i social, potser no és viable.
“És molt interessant que la gent que vulgui venir a fer un voluntariat ho faci amb un objectiu molt clar, amb un mínim de temps per realment poder fer alguna cosa. Això, en moltes ONG, no es dóna perquè l'equip local acostuma a ser de fora. Kakolum permet tocar de peus a terra amb la gent local i trencar els mites.”
Elena Santamariña, tècnica de projectes a Kakolum.
Per tant, si pogués parlar amb el meu jo del passat, que va estar a punt de fer un voluntariat en un lloc del qual gairebé no coneixia res, el faria reflexionar sobre si realment podia aportar alguna cosa a la comunitat. Col·laborar no consisteix en jugar uns dies amb uns nens orfes i després marxar. Tampoc consisteix a estar una setmana en un hospital senegalès fent revisions mèdiques, sense saber si un altre voluntari ho farà quan te'n vagis.
Comments